Isabel és la norma

Em va extranyar deixar de veure-la a la perruqueria de davant de casa meva, a Mataró. Li vaig preguntar a la seva filla i companya de negoci, l'Anna. Em va dir que no es trobava bé. Poc després me la vaig trobar al carrer que compartim, Sor Lucil.la. Em va dir que tenia dolor a les cervicals i, sobretot, als braços. Li havien mirat les tiroides i li estaven fent diverses analítiques. Jo ja estava escrivint l'e-llibre i no vaig poder evitar deixar anar "fibromiàlgia". Error de bocamoll, la vaig preocupar més però no era el primer que li deia. Un metge se m'havia avançat. Sense que jo li preguntés, em va dir que no es sentia deprimida. Me la vaig tornar a trobar dos mesos més tard.

- Allò què em vas dir, s'ha confirmat.

Vaig intentar animar-la al.ludint a la velocitat dels avenços mèdics. Em cau molt bé. És riallera, xerrameca i molt carinyosa. No dissimula l'amor a la seva familia. Tallava els cabells als meus dos fills i els tractava com dos perletes. A casa la coneixem com 'la Tesoro' en honor al seu piropo preferit. L'he vist al davant del seu negoci: atenta, acollidora, professional. La clientela, sobretot senyores grans, li era fidel. No per casualitat. Va començar a sentir el dolor poc després que el seu marit patís un accident amb moto quan anava treballar. És mecànic i era responsable del taller d'un concessionari. Se li van trencar dues vèrtebres i va estar un mes en un llit a la Vall d'Hebron sense poder moure's. Ella no se'n va separar ni un minut. Es va recuperar prou bé i va provar de reincorporar-se a la feina. Patia marejos i no podia ajupir-se ni fer força amb els braços perquè l'esquena es queixava. Va tornar a la baixa laboral. Ara la seva mútua li ha dit que és reticent a treballar i que s'espavili amb la Seguretat Social. Els marejos no han marxat. Mai havia agafat una baixa des dels 16 anys que va començar a treballar. Com la seva dona. Sempre ha estat perruquera. Ha pagat durant anys la quota d'autònoms, ha ensenyat l'ofici a la seva filla, ha invertit en millores. Cada dia la veies escombrant la pols de l'acera o passant la baieta per uns vidres sempre impecables.

- Què més voldria jo que sentir-me bé i treballar! la perruqueria és la meva vida!

L'arribada del diagnòstic ha coincidit amb la fi de la baixa de sis mesos. Els primers dos mesos, per un error del gestor, va cobrar 16 euros. Després, 540. Posar-se malalt sent autònom és un luxe. Va anar a l'ICAM, l'organisme que avalua la salut i la situació laboral per a la Seguretat Social. El diagnòstic no va impressionar a la professional que la va atendre.

- El dolor no està reconegut.

I li van donar l'alta. Va anar a veure la metgessa d'Atenció Primària i li va dir que fins d'aquí sis mesos no li pot donar una altra baixa de sis mesos. Anirà a veure a un advocat i denunciarà a la Seguretat Social. Amb sort, abans de dos anys s'haurà celebrat el judici. Els metges detecten millor i més ràpid la fibromiàlgia però l'ICAM segueix no llegint els diagnòstics ni escoltant a les malaltes. Isabel és el pà de cada dia.